El títol “El rastre brillant del cargol” m ‘ha cridat l’atenció , es un llibre de la escriptora Gemma Lienas , també m’ha semblat interesant l’argument i ha vingut amb mi cap a casa.

El protagonista té una definició d’ell mateix: “Durant molt de temps no sabia si m’estimava més dir que “era” síndrome d’Asperger o que “tenia” síndrome d’Asperger . Al final , he acabat decantant-me pel verb ser. I és que soc morè , soc d’espatlles amples, sóc relativament alt, sóc dretà, sóc desmanyotat…Per què no dir “soc Asperger”?.

Dintre del llibre hi descobert la paraula neurotípic , que es un neologisme utilitzat en la comunitat autista i asperger per etiquetar a les persones que no estan en el seu entorn.

M’ha fet rumiar molt el poster que en Sam, el protagonista té a la seva habitació i que duu per títol “La síndrome del neurotípic(SNT)”.

Aquests són alguns dels trets del neurotípics:

Els costa molt la soledar i sempre necessiten estar amb altre gent.

Son intolerants a les diferències entre les persones.

Quan hi ha un grup de persones NT, tendeixen a fer rituals disfuncionals. Per exemple solen dir-se: “com va ?, com estàs?” cada cop que estroben,però mai no esperen que l’altre els ho contesti de debò.

Poca capacitat per analitzar els detalls.

Els seus interessos a la vida són millorar el seu estatus, impresionar els altres i fardar.

I un bon bloc perquè tots ens coneguem millor:  Sóc Asperger

“La Misión” val la pena coneixer aquesta historia.

Respectem als diferents , no només per com són , sinó com pensen, i el que volen.